Comerços migrants i ESS: una mirada per repensar
Els comerços migrants del barri ens interpel·len directament: ens mostren que l’Economia Social i Solidària (ESS) necessita revisar els seus criteris, perquè també aquí es poden reproduir formes d’opressió contra les comunitats migrades.
Moltes de les persones que impulsen aquests negocis han hagut de migrar forçades per les mateixes dinàmiques extractivistes que espolien els seus territoris d’origen: quan arriben aquí, obrir un comerç no és només una manera de sobreviure, sinó també de mantindre viu el vincle amb les pràctiques culturals i amb les famílies que han quedat enrere.
Al darrere hi ha sovint una gran xarxa de solidaritat: préstecs informals, economies familiars i comunitàries que permeten sostenir aquests negocis. Lluny de ser anecdòtics, aquests mecanismes són també una expressió de finances transformadores i autogestió col·lectiva.
Històricament, el petit comerç ha estat clau als barris populars: primer amb productes de proximitat de tot l’Estat, i més recentment amb botigues que ofereixen aliments i serveis vinculats a les cultures migrades. Avui dia, aquests establiments no només omplen de vida els carrers, sinó que actuen com a barrera contra la gentrificació i l’especulació immobiliària.
A més, el petit comerç migrant genera alternatives davant la precarització i l’explotació laboral que alimenta la llei d’estrangeria. En molts casos, permet processos de regularització a través de l’arrelament social i dona estabilitat a famílies extenses i comunitats. També hi ha una dimensió de gènere i de cures: molts d’aquests comerços possibiliten conciliar el treball amb la criança, especialment per a les dones, integrant la vida domèstica i reproductiva en la vida pública.
Més enllà de l’àmbit econòmic, són també punts de referència i suport mutu: espais on demanar consell, trobar ajuda i/o reforçar les xarxes veïnals. En moments d’emergència social han estat peces clau per donar respostes tant formals com informals a necessitats urgents.
Des l’art il·lustrat en cartell de Conchita Herrero, en aquests comerços no només veiem botigues: veiem espais de vida, de resistència i de comunitat: una manera de fer visible allò invisible: les xarxes que sostenen els barris i les resistències quotidianes que frenen processos, com la gentrificació.
Així, la il·lustració de la Conxita ens convida a repensar com construïm col·lectivament l’ESS: com fer-la realment transformadora, inclusiva i justa, i quines mirades necessitem incorporar per no deixar ningú enrere.
