Presentació Mapa i Ruta “Història del Cooperativisme a L’Hospitalet”

Vam començar la ruta esmentant la tasca de recerca sobre aquest tema: una recerca col·lectiva i en col·laboració amb el CelH. No va ser fàcil, doncs les fonts són molt disgregades i no hi ha publicacions que estudiïn el cooperativisme propi de la ciutat, sinó que L’Hospitalet sempre apareix referit com a perifèria de Barcelona. Per això, aquest mapa està en procés obert i serà que entre totes aconseguirem anar sumant-li capes de relat.

El Joan Camós, del CelH, va introduir la ruta parlant dels orígens del cooperativisme vinculat a la revolució industrial i el seu auge durant el sexenni revolucionari. Per exemple, les primeres cooperatives de rajolaires apareixen a començaments del segle XX com a iniciativa de treballadors que recuperaven fàbriques abandonades pels seus propietaris capitalistes.

Un d’aquest casos és la Redemptora, una autèntica cooperativa amb un marcat caràcter autogestionari, on tots els treballadors i treballadores eren socis i on els beneficis es reinvertien a la cooperativa i a fins socials (salut, educació, suport mutu…). Aquesta cooperativa va implicar-se en les lluites polítiques i socials, arribant a refugiar anarquistes perseguits per la dictadura de Primo de Rivera.

També vam passar davant del lloc on s’ubicava la Cooperativa Obrera La Torrassa, que en origen va funcionar com a tal però a partir dels anys 30 va abandonar els principis cooperatius (sempre va haver-hi la sospita de ser una falsa cooperativa per redistribuir els seus beneficis segons el capital aportat per cada treballador). L’edifici no existeix però sí queda com a resta el nom del pati interior: la Plaça del Vidre.

Un altre exemple a destacar és la Fàbrica La Esmeralda, on gairebé no hi ha constància de dones que treballessin en ella però sí va comptar amb dones en el Consell Rector segons les fonts consultades: l’Aurora Paula (1937-1938), l’Adela Miró (1938-1939) i la Magdalena Vilanova (1955-1956).