Racialització, migracions i cures

La Col·lectiva, Ateneu de l’Hospitalet de Llobregat, conscient de la realitat del territori, ha fet una aposta per crear un eix de Migracions i Cures, que pugui aportar a la ciutat i a la societat en general, un discurs, activitats, accions que trenquin prejudicis, proposin bones pràctiques, ajudin a resoldre situacions relacionades amb la convivència i sobretot, informen i contribueixin a la creació d’ocupació en condicions dignes, a través de les entitats de l’economia social i solidària, oferint fins i tot la possibilitat de regularitzar a persones en situació d’irregularitat administrativa.

La realitat de l’Hospitalet és que el 25% de la població que té el seu empadronament al municipi té una altra procedència que no sigui Espanya o de la resta de Catalunya. Segons xifres extraoficials, aportades per entitats que acompanyen persones migrants, com Mujeres Pa’lante o Mujeres unidas entre tierras, d’aquest percentatge un 80% són dones que es dediquen a feines de cures i neteja tant en el territori com en tot Barcelona metropolitana, i en edat “productiva” d’entre 20 i 60 anys.

Això ens recorda a les migracions que, en altres temps, es van produir de la resta d’Espanya cap a Catalunya, i que sobretot van poblar barris com ara: Collblanc, Can Serra, Bellvitge, Sant Josep, Florida.

Aquest any, enmig del confinament per la COVID19, hem realitzat algunes xerrades i formacions que han tingut com a objectiu reflexionar, d’una banda, sobre el quefer de les cures i, d’altra banda, plantejar possibilitats de crear altres formes de relacionar-nos amb els cures.

D’aquesta manera, la xerrada Ecofeminisme en temps de COVID19, realitzada el 8 de maig, amb la intervenció de Yayo Herrero i Maria Sánchez, ens va recordar la importància de posar la vida al centre.

És de coneixement públic com actualment, sobretot a les ciutats grans d’Espanya i Catalunya, les cuidadores són migrants, travessades per una llei d’estrangeria totalment racista, que precaritza, invisibilitza les treballadores i fa que l’economia de les cures quedi submergida per complet. Per això, es fa necessari que l’economia social i solidària es “s’apropiï” d’aquest camp amb l’objectiu de reconèixer el valor a les cures i proposi un millor preu per rebre’ls.

D’altra banda, no es pot responsabilitzar del mal muntatge de sistema ni a les treballadores ni a les famílies contractants, encara que moltes d’aquestes últimes actuen amb poca serietat o poca ètica a l’hora de contractar dones per a la cura d’alguna persona dependent o per a la neteja de la seva llar.

La iniciativa de la Secretaria de Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, d’obrir la Subvencion a la contractació de persones a l’àmbit del treball de cura de persones grans o dependents a la llar, ha estat una demostració de voluntat política de voler solucionar la problemàtica tant de les famílies com de la regularització de persones “sense papers”, però es constata que es necessita més que voluntat per emprendre una cosa tan significatiu com això. I això va quedar constatat amb la xerrada explicativa sobre la subvenció a altres ateneus i persones interessades. 

Així mateix com amb l’acompanyament realitzat per la Col·lectiva a una família possible receptora de la subvenció i l’acompanyament per part de Mujeres unidas entre tierras (MUET) a vuit famílies – 8 companyes que possiblement puguin aconseguir “els seus papers”.

En aquest sentit, l’acompanyament realitzat a MUET ha estat crucial. Els ateneus han de ser el paraigua per a iniciatives d’associacionisme i de cooperativisme de persones migrants, que en un primer moment no compten amb el suport de l’administració pública. Per això, La Col·lectiva ha confiat en la capacitat d’organització i en la força que tenen les companyes de MUET, per tal d’arribar a les persones on l’ateneu no arriba directament. Elles han assumit la formació de dos temes: apoderament femení, drets de treballadores de la llar i de les cures, i l’acompanyament a famílies per a la sol·licitud de la subvenció.

 
Així mateix, amb suport de l’Ateneu, han pogut fer una enquesta que mesura l’impacte de la covid 19 en el col·lectiu de treballadores de la llar, els resultats són alarmants. A l’inici de l’confinament, les cuidadores es van veure afectades directament, al no comptar amb els equips de protecció, així com també moltes van ser acomiadades de la feina ia altres, en canvi, els van ampliar l’horari o les van convertir en internes però sense millorar la seva situació econòmica. 

En aquest mateix sentit, en la xerrada amb Jeffrey, Yeison i Basha, en Les vides negres importen, ens van compartir la necessitat que hi hagi un ens (en aquest cas, l’ateneu) que pugui acompanyar les propostes i iniciatives d’emprenedoria dels col·lectius migrants. El fet d’incorporar les formes de ser, de fer, de les diferents maneres de veure el món de les persones migrants és enriquidor per a tothom. Cal acollir, “aprofitar” la diversitat de tots.

 
Així mateix, el compartir amb Remei, Bessy i Massiel a Mil noms per a una economia feminista, ens omple d’ànims i ganes de muntar una Djangue entre nosaltres com ateneu, com a barri, com a comunitat de veïnes, perquè ens donaria l’oportunitat d’apropar-nos més entre les persones, de conèixer-nos, de confiar, d’estalviar, de compartir altres coses a més de diners. Ens queda confirmada “la teoria” que és necessari construir una economia pensada, dirigida i coordinada per dones. Efectivament, les necessitats, les prioritats són unes altres que no el consum, com en l’economia capitalista patriarcal que ens governa. L’economia feminista té un altre sentit: donar el valor i la importància a les cures, als fills i filles, a la vida…

 
Tot això, en contrapartida amb la xerrada Una ciutat que cuida? De la que vam sortir amb una sensació estranya: sorgeixen més preguntes que respostes. Què fa l’administració pública per tenir cura de la seva gent, de tota, de la qual necessita cures, de la qual té cura, de la qual no té empadronament, de la qual va a serveis socials, de la qual segueix la seva vida sense qüestionar-ni qüestionar majorment a ningú ni res? Estan incentivant la participació crítica de les persones? Estan satisfent necessitats d’una manera paternalista? Estan donant de menjar perquè la gent tingui alguna cosa a la boca i no es queixi? Han afrontat adequadament la pandèmia?

 
Per altra banda, la formació ha estat un component interessant aquest any. Saber com contractar persones migrants en situació irregular ha estat un puntàs. En aquesta classe, Ana ens va resoldre dubtes, mites i creences sobre el que significa contractar a algú a través d’una empresa o qualsevol entitat, a més de l’component de sensibilització i conscienciació que va tenir la seva intervenció. Cal que incentivem, a través dels ateneus, la regularització de persones migrants. “Hazles papeles. Reconóceles derechos”, ho va dir clarament.

En la mateixa línia, donar a conèixer la subvenció ACOL per a la contractació de persones a través d’entitats del tercer sector va ser també bastant enriquidor. Saber que hi ha la intenció i un programa públic de què moltes entitats podrien veure “beneficiades” per a la contractació de persones en situació irregular que treballin amb elles, és summament transcendent sobretot per a les persones migrants que a través d’aquesta contractació podrien demostrar les seves capacitats , trencar prejudicis que tenen alguns relacionats amb l’origen d’aquestes persones i desenvolupar-se professionalment en altres àmbits que no siguin els que estereotipadament se’ls assignen també pel seu origen. Per exemple, en el cas de les dones: llatinoamericanes o filipines per a les cures, marroquins per a neteja; o en el cas d’homes, tots per a l’obra.

L’exposició d’en Karim va ser molt encoratjadora i clarificadora. Tant la d’Ana i Karim ens deixen veure com les persones migrants estan vistes com a mà d’obra barata, i com la llei d’estrangeria posa totes les treballes hagudes i per haver per aconseguir l’anhelada regularització o la reagrupació familiar, entre altres drets que haurien de ser concedits només pel fet de ser éssers humans, viure en un lloc i treballar-hi.

GLOSSARI

ACOL: Subvenció gestionada pel SOC, a través de fons europeus i de la Generalitat de Catalunya, que permet la regularització de persones migrants a través d’entitats sobretot de el tercer sector.

Regularització Administrativa: Procés mitjançant el qual una persona migrant a Espanya pot tenir el reconeixement de la seva residència en alguna comunitat autònoma i que, segons el cas, li permet treballar en condicions oficials: aportar a la seguretat social, a Hisenda, i tenir reconeguts alguns altres drets que es desprenen d’aquesta regularització administrativa.

Subvenció per a les famílies: Subvenció promoguda per la Secretaria de Ciutadania i Migracions de la Generalitat de Catalunya, que finança a famílies interessades en regularitzar a persones migrants dedicades a les cures d’alguna persona dependent al seu domicili.

ADREÇES ÚTILS

https://treball.gencat.cat/ca/ambits/ocupacio/curallar/ajutcontractaciocuradelallar/

https://serveiocupacio.gencat.cat/es/detall/article/Treball_i_Formacio_Convocatoria_2018

http://extranjeros.inclusion.gob.es/es/InformacionInteres/InformacionProcedimientos/

https://www.idescat.cat/emex/?id=081017&utm_campaign=cercador&utm_medium=sugg&utm_source=Idescat&utm_term=empadronament%20a%20l%20hospitalet&utm_content=emex#h1fe