Migracions i cures
Segons l’últim Pla d’Actuació Municipal, el percentatge de població en situació de migració al conjunt de la ciutat és d’un 19,2% (2015). A alguns barris com a La Florida o Collblanc-Torrassa aquest percentatge és molt més elevat, proper al 30% segons dades recents del Programa d’Actuació Municipal. A aquestes xifres s’hi suma el fet que moltes de les persones migrants no compten amb els papers regularitzats i que, per tant no són quantificats a les estadístiques oficials.
Les dificultats burocràtiques que les persones migrants troben en la regularització de la seva situació legal propicien en molts casos situacions de vulnerabilitat, explotació i pèrdua de drets: la impossibilitat d’obtenir un contracte de treball o de convalidar títols acadèmics (relegant a aquestes persones als treballs de menor reconeixement social i retribució econòmica) en són només dos exemples palesos.
Entenem l’ESS com una eina que cal compartir amb aquestes comunitats perquè es puguin dotar de les condicions de dignitat bàsiques mitjançant el treball, lluny de fórmules assistencialistes. Les accions de l’ateneu van dirigides a afavorir les pràctiques interculturals, tant amb persones estrangeres com racialitzades, dins d’iniciatives que estiguin en actiu al territori.
Una altra via d’acció és la recuperació de pràctiques i sabers dels països d’origen que poden generar formes cooperatives d’economia.
Mujeres Pa’lante o l’Associació Lacho Baji Cali són entitats que porten anys treballant amb la comunitat llatinoamericana i gitana respectivament. De la seva mà, promourem el pla d’actuació d’aquest eix. D’altra banda, comptem també amb experiències com la de l’entitat col·laboradora Cooperativa La Paleta, que treballa des dels principis de arrelament al territori i l’economia feminista en el disseny i desenvolupament d’obres, o les experiències de cooperatives de dones per l’atenció domiciliària a persones.