Memòria i cultura cooperativa

L’Hospitalet té una història rica en pràctiques cooperatives que no obstant han estat invisibilitza­des durant molts anys. Aquestes maneres de fer, que han sigut puntals en el sosteniment de la vida als barris en contextos de crisi al territori, són un llegat amb el qual la ciutat ha de tornar a connectar. És en aquest sentit que, durant el període 2017-2018 de La Col·lectiva i en col·laboració amb el Centre d’Estudis de L’Hospitalet, es va realitzar el mapa de “Memòria històrica del cooperativisme de L’Hospitalet”, a partir d’una recerca col·lectiva amb entitats i persones de la ciutat, la qual ens va permetre posar en valor algu­nes entitats i formes d’organització desplegades a la ciutat al llarg de la història. Proposem aprofundir en aquest tema amb l’objectiu de dinamitzar la memòria col·lectiva que travessa la història d’aquesta ciu­tat i de les seves veïnes.

Entenem la història com quelcom viu i conformat per moltes memòries; per això en aquesta convocatòria seguirem recuperant un passat que ens permeti entendre millor el marc de possibilitats actuals i construir el nostre present. Durem a terme tant una recerca a partir dels arxius locals, com de recuperació de memòria oral, per fer visible aquest patrimoni cultural mitjançant publica­cions (no existeix cap publicació específica que parli de la ESS o el cooperativisme a Hospitalet excepte el mapa abans citat), rutes i trobades.

L’Hospitalet ofereix una oportunitat única per ex­plorar les relacions entre l’ESS i la cultura, en un mo­ment en que nombrosos agents i empreses culturals s’estan instal·lant a la ciutat atrets per un cost menor del lloguer d’espais on desenvolupar la seva activitat econòmica (un fet que l’Ajuntament de L’Hospitalet vol canalitzar amb la creació de l’anomenat Distric­te Cultural, situat entre els barris de Santa Eulàlia, La Torrassa, El Gornal i Sant Josep). L’ESS té una reduïda implementació en el sector cultural (són re­cents els intents per formalitzar un grup de treball en temes de cultura a la XES) i ha de ser una de les tasques de l’ateneu de L’Hospitalet fer-li arribar les opcions de l’ESS. D’altra banda, basant-nos en les experiències d’altres ciutats, el desenvolupament de zones urbanes especialitzades en la indústria cultu­ral pot produir externalitats negatives com l’augment dels preus del sòl i la conseqüent expulsió de la po­blació resident. L’ESS pot ser un mitjà per establir vincles sostenibles i socialment responsables entre els agents culturals i els territoris.

Mapa de memòria cooperativa de L’Hospitalet

Cliqueu sobre la imatge per accedir al mapa.

EXPOCOOP LH – Exposició Cooperativa: Passat i present del cooperativisme

Arrel del treball de recerca sobre la situació històrica de les cooperatives a la ciutat fins a l’actualitat, hem elaborat una exposició on posem de relleu les cooperatives cabdals i representatives de l’Hospitalet des del segle XIX fins als nostres dies; així com la distribució d’aquestes per sectors econòmics i professionals dins el mapa de la ciutat.

Aquest treball s’està realitzant conjuntament amb el Centre d’Estudis de l’Hospitalet, reivindicant i destacant la importància del patrimoni cooperatiu i l’estudi de la memòria històrica cooperativa a l’Hospitalet. Podeu accedir a tota la informació i al catàleg de l’exposició fent clic sobre la imatge.

Jornades CulturaCoop i Economia, cultura i cooperativisme en temps de Covid19

La Col·lectiva, l’Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet, va portar a l’Hospitalet un seguit d’experiències cooperatives o col·lectives, dins del sector cultural, amb l’objectiu de reflexionar sobre les diferències i les possibilitats que el model i valors cooperatius aporten a creació de projectes professionals al sector dels mitjans de comunicació i de la música. L’objectiu va ser generar un diàleg obert amb persones i col·lectius de l’Hospitalet amb inquietuts sobre models econòmics i socials alternatius.

El divendres 21 de febrer va tenir lloc la xerrada Mitjans de Comunicació i cooperatives. Periodistes com a Magda Bandera, directora de La Marea; Patricia Reguero, responsable de la secció de feminisme al Salto Diario; i Gemma García Fàbrega, de La Directa; juntament amb el Manolo Ballesteros, gerent d’Alternativas Económicas; vam compartir les seves experiències sobre model de governança i processos decisió dins de les seves redaccions; sobre com garantir la llibertat de la línia editorial i la selecció de l’agenda de temes, sobre vies d’ingressos i sostenibilitat dels projectes, així com línies vermelles en temes com ara, acceptat publicitat per part d’empreses dins de l’Ibex 35 o d’empreses amb clars valors oposats als de l’Economia Social i Solidària.

Per la seva banda, el dissabte 22 de febrer, també a l’Escola Municipal de Música i Centre dels Arts va tenir lloc la taula sobre música i cooperatives a la qual Anna Cerdà, gestora cultural responsable del BAM Cultura Viva de Barcelona, el col·lectiu femení Las Pibas Producen, el Josep Reig, president de Musicat, l’Associació de Músics Professionals de Catalunya (participant amb un video) i artistes locals de l’Hospitalet, com ara el Jose Quirós, van intercanviar impressions sobre la situació actual de l’escena musical respecte a les possibilitats d’accedir a la programació, la necessitat d’afrontar col·lectivament determinades necessitats o sobre la situació jurídica administrativa de la contractació d’artistes musicals per part de l’administració, marcada per una llei allunyada de la realitat del sector, entre d’altres qüestions.

Teniu tota la informació disponible en aquest post.