Memòria i cultura cooperativa

L’Hospitalet té una història rica en pràctiques cooperatives que no obstant han estat invisibilitza­des durant molts anys. Aquestes maneres de fer, que han sigut puntals en el sosteniment de la vida als barris en contextos de crisi al territori, són un llegat amb el qual la ciutat ha de tornar a connectar. És en aquest sentit que, durant el període 2017-2018 de La Col·lectiva i en col·laboració amb el Centre d’Estudis de L’Hospitalet, es va realitzar el mapa de “Memòria històrica del cooperativisme de L’Hospitalet”, a partir d’una recerca col·lectiva amb entitats i persones de la ciutat, la qual ens va permetre posar en valor algu­nes entitats i formes d’organització desplegades a la ciutat al llarg de la història. Proposem aprofundir en aquest tema amb l’objectiu de dinamitzar la memòria col·lectiva que travessa la història d’aquesta ciu­tat i de les seves veïnes.

Entenem la història com quelcom viu i conformat per moltes memòries; per això en aquesta convocatòria seguirem recuperant un passat que ens permeti entendre millor el marc de possibilitats actuals i construir el nostre present. Durem a terme tant una recerca a partir dels arxius locals, com de recuperació de memòria oral, per fer visible aquest patrimoni cultural mitjançant publica­cions (no existeix cap publicació específica que parli de la ESS o el cooperativisme a Hospitalet excepte el mapa abans citat), rutes i trobades.

L’Hospitalet ofereix una oportunitat única per ex­plorar les relacions entre l’ESS i la cultura, en un mo­ment en que nombrosos agents i empreses culturals s’estan instal·lant a la ciutat atrets per un cost menor del lloguer d’espais on desenvolupar la seva activitat econòmica (un fet que l’Ajuntament de L’Hospitalet vol canalitzar amb la creació de l’anomenat Distric­te Cultural, situat entre els barris de Santa Eulàlia, La Torrassa, El Gornal i Sant Josep). L’ESS té una reduïda implementació en el sector cultural (són re­cents els intents per formalitzar un grup de treball en temes de cultura a la XES) i ha de ser una de les tasques de l’ateneu de L’Hospitalet fer-li arribar les opcions de l’ESS. D’altra banda, basant-nos en les experiències d’altres ciutats, el desenvolupament de zones urbanes especialitzades en la indústria cultu­ral pot produir externalitats negatives com l’augment dels preus del sòl i la conseqüent expulsió de la po­blació resident. L’ESS pot ser un mitjà per establir vincles sostenibles i socialment responsables entre els agents culturals i els territoris.