Agroecologia i transició climàtica 2021-2024

municipi amb una densitat de població molt alta (20.754 habitants/km2) degut al seu urbanisme vertical. A més, la superfície verda al municipi es distribueix de manera desigual entre els barris. En aquest sentit, barris com el del Centre, la Torrassa o Collblanc pràcticament no tenen zones verdes, amb menys d’ 1m2/habitant (dades obertes al mapa urbanístic de Catalunya, al 2020) mentres que L’OMS diu que lo mínim són 10-15 m2/habitants; factor que provoca que l’efecte illa de calor es vegi més accentuat, amb més contaminació atmosfèrica i desaparició de bioespecies necessàries per al cicle vital.

Aquesta ciutat, havent sigut coneguda, històricament per l’horta de Catalunya, avui és una plataforma de ciment a conseqüència del descontrol en les polítiques de planificació urbanística. Només queda un vestigi viu de la història agrícola: Cal Trabal. Molt a prop, però no inclòs al Parc Agrari del Baix Llobregat Aquest patrimoni podria ser exemple de agroecologia i salut per a la Ciutat.

Sensibles encara a la crisi de la Covid, el sistema de Salut s’ha revisat de manera parcial, sent l’alimentació un eix clau en el benestar i la generació d’economia sostenible en el territori. Només entre març i abril del confinament va haver-hi 11.976 demandes d’alimentació als Serveis Socials. A partir d’aquí s’activa, en primer lloc, una xarxa de suport veïnal i a continuació una xarxa de intercooperación de la qual sorgeix Alterbanc, la resposta a un sistema alimentari que suposa ser un repte pels ens públics, i que explota la cadena de producció agrícola. Aquestes xarxes de suport i aliança requereixen de temps i implicació d’agents clau de la ciutat.

D’igual forma, a partir del mostreig realitzat des de La Col·lectiva al llarg de l’anterior convocatòria, s’evidencia que la agroecologia és una realitat a treballar als centres educatius de la ciutat. Cap de les escoles que han participat en l’enquesta realitzada per l’Ateneu Coopeartiu ofereix producte ecològic ni comp amb cuines gestionades per cooperatives. A partir de l’aliança amb Ecocentral i de la xarxa de la cooperativa de consum de Keras Buti (més de 100 sòcies), els entorns educatives, les cuines (com la Suculenta, ecològica i popular), la pagesia i els sistemes de distribució sostenibles com LHenBici, comptem amb un ecosistema que comença a arrelar sota l’asfalt.

La transformació radical del model d’alimentació per a les veïnes és urgent i des de l’Economia Social i Solidària existent les eines que serveixin de palanca per a aquest canvi.

Línia d’actuació 1

Creació d’economia cooperativa a partir del foment i desenvolupament de la xarxa agroecològica a la ciutat.

Accions específiques 2021-22:

• Taula de diagnosi sobre els menjadors escolars composada per agents referencials de la ciutat, així com l’administració pública. D’aquí poder tenir un estudi més complet de l’estat de la situació.
• Difusió dels Supermercats Cooperatius com a oportunitat de relleu laboral per a la detecció d’espais i entorns interessats a ser promotors d’aquesta iniciativa.

Accions específiques 2022-24

• Taula d’agroecologia a les escoles: creació de material de sensibilització, fòrums amb altres iniciatives inspiradores i visites a espais referents en agroecologia. Es generarà un espai on compartir inquietuds i processos. S’acompanyaran entorns educatius per a fer la transició de cuines a agroecològic així com als possibles projectes de cooperatives de cuines en centres públics.
• Accions d’aproximació entre camp i ciutat, a partir de les quals desbordar les barreres i les falses dicotomies per a ressaltar la interdependència territorial.
• Impuls d’un espai cooperatiu per al consum agroecològic que generi la inserció laboral o relleu del veïnat dels barris. Per a això s’activaran espais de col·laboració i coordinació amb els grups de consum de la ciutat, així com les parades de mercats municipals que estiguin interessades a ser referents en la venda de productes agroecològics.
• Recuperació de la Fira de mercat de Pagès per a l’acostament de l’agroecologia a espais públics i restitució de sabers rurals en els barris.
  Acompanyament d’iniciatives relacionades amb l’agroecologia per a licitar parades dels mercats públics de la ciutat. Visibilització mitjançant un mapa amb la xarxa d’iniciatives sostenibles de LHospitalet, així com detecció de criteris i bones pràctiques.

Línia d’actuació 2

Impuls de projectes de mobilitat sostenible i ciclologística dins el circuit de distribució a l’Hospitalet

Accions específiques 2021-24

• Acompanyament a les iniciatives de mobilitat sostenible de cara a la seva consolidació i transformació en cooperatives.
  Creació d’un equip de treball amb entitats i tècniques de l’AC de cara a fer seguiment del full de ruta de l’eix, i de cara a generar una taula de mobilitat a la ciutat que també pugui articular-se amb altres projectes de ciclologística a nivell català.
• Vinculació als espais d’organització i trobada del sector comercial de la ciutat. Cerca de col·laboració amb taules de l’administració local i associacions de comerciants o mercats municipals.
• Visibilització de projectes inspiradors en el territori català, comptant amb un parell de jornades de referencialitat durant aquest període.
• Disseny de campanyes de comunicació visibilitzant la ciclologística com a alternativa sostenible per als repartiments des del petit comerç, ecosistema de l’ESS i l’administració, posant èmfasi en els beneficis a nivell de salut pública.

Agroecologia i transició climàtica 2020-2021

Fins a principis del s. XX, l’activitat econòmica de L’Hospitalet era principalment primària; gran part del territori estava destinat a l’agricultura i subministrava aliments a gran part de la regió, en continuïtat amb la producció del que avui coneixem com el Parc Agra­ri del Baix Llobregat. En l’actualitat estem lluny d’aques­ta realitat de vida i cultura agrícola, la producció i el consum d’aliments de proximitat és molt residual. L’Ateneu de L’Hospitalet té per objectiu impulsar i vi­sibilitzar iniciatives que treballin en aquesta direcció alternativa als pautes més esteses de producció i consum d’aliments.

A L’Hospitalet només existeix com tal una coope­rativa de consum legalment constituïda: Keras Buti, de recent creació (i col·laboradora del projecte d’Ate­neu) i un grup de consum: “Aquí hi ha bròquil” a La Florida. L’aposta per l’agroecologia és una necessitat imperiosa i treballarem per aproximar un canvi: hi ha el Parc Agrari adjacent a la ciutat i gràcies a les en­titats col·laboradores existeix vinculació amb el grup de pagesos agroecològics. Aquest projecte d’Ateneu veu de vital importància tractar la sobirania alimen­tària; promoure, acostar i connectar pràctiques de producció, distribució i consum d’aliments respectuo­ses amb els territoris, les persones i el medi ambient que les sostenen, obrint espais de reflexió i difusió a cada barri que posin al centre el sosteniment de la vida no només del consumidor, sinó de la terra i de qui la treballa; així com fomentar vincles entre les persones i els processos que envolten la nostra alimentació. Per acostar-nos a la realitat del territori a través d’aquest eix, comptem amb la col·laboració de la cooperativa de consum Keras Buti, el grup de cures de La Magrana, l’Associació Gitana Lacho Baji Cali… Així mateix, serà necessari col·laborar amb les petites iniciatives empresarials de comerç de produc­tes agroecològics i de proximitat com ara Cal Vidal, Bé Natural, Orgànic o la cooperativa De la terra (una iniciativa de l’associació AFEMHOS per a la inserció de persones diagnosticades amb malalties mentals).

La presa de consciència sobre les condicions so­cials i ecològiques de producció dels serveis i béns que consumim és també un dels eixos del projecte d’Ateneu. L’estructura de l’Ateneu facilitarà les vies per l’accés a proveïdors i comerços que ja es tro­ben en actiu. Les condicions de justícia social a vegades venen condicio­nades per uns preus finals al consumidor que resulten inaccessibles per a l’economia domèstica de molts veïns i veïnes de L’Hospitalet. Un dels reptes de l’Ate­neu serà cercar i promoure canals d’accés a aquests béns i serveis que s’ajustin a la butxaca dels habi­tants de L’Hospitalet.

Alguns dels àmbits específics del consum cons­cient sobre els que podem fer especial èmfasi degut a la seva rellevància són les finances ètiques i la mo­bilitat sostenible.

Jornades “Del camp al barri”

Durant el mes d’octubre vam realitzar les jornades “Del camp al barri” en col·laboració amb Keras Buti, entitat agrupada de La Col·lectiva, l’Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet. Aquestes jornades adreçades a conèixer projectes innovadors i comunitaris i posar en contacte agents socials del nostre municipi amb interessos compartits pels sabers rurals, pel menjar saludable i per la preservació dels espais naturals de cultiu del nostre entorn.

Es van proposar diàlegs oberts sobre temes tan propers, com ara, reflexionar si són possibles els menjadors agro-ecològics als centres educatius de l’Hospitalet, sobre si es pot transformar la comunitat i la nostra vida des del menjar?, o si podem engegar models de supermercats populars i cooperatius per augmentar la sobirania alimentaria al nostre municipi.

Fotos de la Ruta de Memòria Agroecològica de L’Hospitalet

Video de la Ruta de Memòria Agroecològica de L’Hospitalet

Audios de la Ruta de Memòria Agroecològica de L’Hospitalet