Justícia energètica a l’HospitaletIntroducció
La justícia energètica considera l’energia un bé comú essencial i no una simple mercaderia.
Integra l’accés universal a una energia neta, segura i assequible amb els principis de la justícia social, climàtica i redistributiva. Aquesta monografia repassa què significa, com es manifesta el problema a l’Hospitalet i quines alternatives proposen l’economia social i solidària i el sector públic.
Què és la justícia energètica?
S’articula en tres dimensions complementàries:
Justícia distributiva
Repartiment equitatiu de les càrregues (contaminació, costos) i dels beneficis (accés, ingressos) del sistema energètic.
Justícia processal
Garantia de participació democràtica, directa i transparent de la ciutadania en les decisions energètiques.
Justícia de reconeixement
Erradicació de les discriminacions estructurals cap als col·lectius vulnerabilitzats i respecte a les comunitats afectades.
Diagnòstic del problema a l’Hospitalet
Una pobresa que es veu a la factura
La pobresa energètica es manifesta en la incapacitat de les llars per pagar els serveis bàsics o en haver de destinar-hi un percentatge desproporcionat dels seus ingressos. El text assenyala tres problemes a l’Hospitalet.
Monopoli de la distribució
Endesa acapara gairebé el 100% de la xarxa de distribució elèctrica. En tractar-se d’un monopoli privat poc auditat, frena la penetració de les renovables i la transparència municipal.
Desigualtat en l’autoconsum
Hi ha més de 90 instal·lacions solars per cada 1.000 habitants en municipis d’alta renda com Sant Cugat del Vallès, davant de menys d’1 en zones de molta densitat i menor renda com l’Hospitalet de Llobregat.
Pobresa energètica estival
Les onades de calor impacten greument les llars sense aïllament ni climatització als barris precaritzats, i provoquen insomni, afectacions a la salut física i mental i un augment del fracàs escolar.
Alternatives des de l’ESS i el sector públic
Gestió comuna, comercialització pública i cooperativisme
Davant la privatització i l’oligopoli, s’articulen iniciatives de gestió comuna, comercialització pública i cooperativisme.
Som Energia
Cooperativa pionera de consum i producció d’energia 100% renovable, oferida a preu de cost i autogestionada per la ciutadania.
Barcelona Energia
Comercialitzadora pública metropolitana que gestiona energia verda per a equipaments municipals i la ciutadania.
AMEP
Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública, amb més de 120 municipis. Impulsa reformes legals per reservar la distribució elèctrica com a servei públic essencial.
ePlural
Cooperativa de segon grau (Som Mobilitat, SUNO, Tàndem Social, EPL i Arkenova) que impulsa comunitats energètiques i de descarbonització als polígons industrials.
OECoop (Osona Energia)
Cooperativa de segon grau que mancomuna serveis tècnics, jurídics i financers per a més de 50 comunitats energètiques locals.
Actors de base, xarxes i projectes clau
Un ecosistema divers al territori
Un ecosistema d’entitats socials, cooperatives i moviments de barri defensa els drets energètics al territori.
Segell CEL Coop
Marca de qualitat que ofereix un acompanyament integral 360° (tècnic, legal, financer i social) a les Comunitats d’Energia Local.
Punts d’Assessorament Energètic (PAE)
Xarxa pública de l’Ajuntament de Barcelona per optimitzar factures, tramitar el bo social i prevenir talls de subministrament.
Grup ABD
Energia Justa i Climate Ready BCN. Creua dades socials i climàtiques amb IA per combatre la vulnerabilitat estival.
Azimut 360
Cooperativa d’enginyeria fotovoltaica que dissenya i gestiona projectes solars comunitaris i iniciatives de cooperació internacional a Àfrica i zones de conflicte.
Idària
Cooperativa que genera llocs de treball dignes per a persones en risc d’exclusió social mitjançant instal·lacions fotovoltaiques.
Aliança contra la Pobresa Energètica (APE)
Moviment social de referència que organitza l’assessorament col·lectiu entre persones afectades, atura talls i fiscalitza les subministradores.
Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse)
Xarxa de col·lectius que defensa una transició descarbonitzada, descentralitzada, participativa i basada en la suficiència.
Pilars de la transició social i ecosocial
Consumir menys, no només canviar de tecnologia
La transició energètica no pot limitar-se a una substitució tecnològica: requereix una transformació profunda dels hàbits i del model econòmic.
Decreixement i suficiència
Reducció mínima del consum a Catalunya (la Xarxa per la Sobirania Energètica proposa un 45% el 2050) i limitació de sectors altament contaminants no essencials.
Perspectiva ecofeminista
Cos-Terra-Territori: integració del diàleg entre el cos de les dones i la defensa del territori, evitant que la transició del Nord Global es basi en l’extractivisme del Sud Global.
Sobirania ciutadana i control públic
Reivindicació de les xarxes elèctriques com a infraestructura pública i governança democràtica dels béns comuns des de la base.
Referències
- [1]Rosique Saltor, M. (2025, 3 de maig). «L’ecofeminisme a El Salvador no pot anar deslligat de la lluita contra l’extractivisme» [Entrevista a Gabriela Solórzano, AMAES]. Jornal.cat.
- [2]Olives Verger, B. (2026, 22 d’abril). B4HeatIT al Bloc4BCN: un laboratori d’eficiència i gestió energètica avançada. Jornal.cat.
- [3]Aller, L. (2026, 18 de febrer). Dones en l’energia: repensar el sector per una transició justa. Jornal.cat.
- [4]Comas i Miñarro, A. (2025, 7 de novembre). El control públic del sector elèctric: la clau de volta del debat. Jornal.cat.
- [5]Redacció. (2025, 12 de desembre). La pobresa energètica amb la il·lustradora Clara Avecilla. Jornal.cat.
- [6]Redacció. (2025, 25 de juliol). La transició energètica amb l’il·lustrador Jordi Barenys Haya. Jornal.cat.
- [7]Junyent i Rofes, J. (2026, 10 de març). La Xarxa per la Sobirania Energètica proposa reduir un 45% el consum energètic a Catalunya. Jornal.cat.
- [8]Redacció. (2025, 5 de desembre). Les comunitats energètiques arriben als polígons industrials. Jornal.cat.
- [9]Coronado Nadal, L. (2025, 18 de novembre). Les comunitats energètiques de Catalunya aposten per formar un ecosistema «fort i coordinat per la transició energètica». Jornal.cat.
- [10]Llobet, E. (2025, 15 d’octubre). Nova energia i cooperativisme: la perfecta simbiosi. Jornal.cat.
- [11]Sow Diallo, D. (2025, 24 de juliol). Cinc iniciatives que lluiten contra la pobresa energètica. Jornal.cat.
- [12]Rosique Saltor, M. (2025, 9 de juliol). Jornal.cat situa l’economia social i solidària com a instrument clau per a la transició energètica. Jornal.cat.
- [13]D’Elia, G. (2025, 11 de juliol). La segona setmana de l’energia cooperativa al servei d’una transició energètica, justa i democràtica. Jornal.cat.
- [14]Redacció. (2025, 5 de desembre). Les comunitats energètiques arriben als polígons industrials [Documentació complementària]. Jornal.cat.
- [15]Coronado Nadal, L. (2025, 18 de novembre). Les comunitats energètiques de Catalunya aposten per formar un ecosistema «fort i coordinat per la transició energètica» [Documentació complementària]. Jornal.cat.
- [16]Llobet, E. (2025, 15 d’octubre). Nova energia i cooperativisme: la perfecta simbiosi [Documentació complementària]. Jornal.cat.
- [17]Redacció. (2025, 25 de juliol). Reptes que cal afrontar per avançar cap a una transició energètica cooperativa, en aliança amb Crític. Jornal.cat / Crític.
- [18]Crehuet Wennberg, M. (2026, 2 de març). Transició social, ja! Jornal.cat.
- [19]Redacció / XES.cat. (2024, 19 de febrer). Nace CEL Coop, el sello de calidad de las comunidades de energía local cooperativas de Catalunya. El Portal de la Economía Solidaria (REAS Red de Redes / xes.cat).







1 comentari