Qui som

La Col·lectiva és el nom de l’Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet, i és l’espai de col·laboració entre ens públics i entitats, que  impulsa i fomenta, des d’una perspectiva comunitària, l’economia social i solidària (ESS) a la ciutat, com a mecanisme per revertir situacions de desigualtat socioeconòmica i generar ocupació sostenible i de qualitat.

La Col·lectiva promou i acompanya la creació d’empreses cooperatives i la generació d’iniciatives d’ESS, arrelades i compromeses amb el municipi, que enforteixin el teixit econòmic local i donin eines per a l’organització de les col·lectivitats.

PLA DE TREBALL I MEMÒRIES 2021-2024

El Pla de treball anual és la proposta d’acció que presenta l’equip tècnic per impulsar i acompanyar el desenvolupament de l’ESS a la ciutat i és ratificat per l’Assemblea anualment.

Acta 1a assemblea 2021-24Acta 2a assemblea 2021-24

Assemblea

La Col·lectiva  es compon d’una Assemblea d’entitats promotores i d’entitats participants, vinculades a l’ESS de la ciutat, que s’organitzen de la següent manera:

  • Assemblea
    d'entitats

    L’Assemblea s’organitza sota una governança col·legiada i horitzontal que agrupa les entitats membres i una entitat que fa de capçalera. Totes les entitats, tant promotores com participants, tenen veu i vot en la presa de decisions orgàniques sobre planificació i estratègia global. 

    Enguany, 17 entitats ens hem agrupat sota la capçalera de La Fundició SCCL. L’Assemblea aprova les línies estratègiques de l’ateneu, segueix el funcionament i pla de treball anual i ratifica la coordinació tècnica.

    • Equip
      tècnic

      Està conformat per membres de sis de les entitats promotores, forma part del grup motor i executa l’estratègia que l’assemblea d’entitats agrupades decideix.

      • Entitats
        promotores

        Les entitats promotores són entitats vinculades a l’ESS i al territori, tenen veu i vot a l’Assemblea, en ratifiquen la coordinació tècnica i  participen en les taules territorials. Entre les entitats promotores, n’hi ha algunes amb personal tècnic i altres que hi participen, ja organitzant jornades, activitats o tallers ja oferint mentories a futures cooperatives. Tenen la possibilitat de ser punt informatiu d’ESS i oferir el seu espai per fer activitats de La Col·lectiva. El pressupost de subvencions que finança el Departament d’Empresa i Treball, dins del programa d’Economia Social de la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives es reparteix proporcionalment entre les entitats promotores, segons el temps, dedicació i despeses associades. I sempre, de forma consensuada i en funció de la capacitat i disponibilitat de cada entitat.

        Entitats promotores a La Col·lectiva Convocatòria 2021-2024:

        LaFundició

        Cooperativa sense ànim de lucre, impulsa processos col·lectius de construcció de coneixement, pràctiques culturals i formes de relació. 

        ACPP

        ONG sense afany de lucre, impulsa projectes d’educació pel desenvolupament i la justícia global, treballant amb població en situació de desigualtat socioeconòmica i exclusió social. 

        Brotes

        Cooperativa de treball sense ànim de lucre i d’interès social, acompanya espais d’autocura i benestar, i dinamitza processos comunitaris de reflexió i corresponsabilitat en les cures. 

        Tarpuna

        Cooperativa d’iniciativa social i sense ànim de lucre, impulsa iniciatives per donar resposta a les necessitats socials de l’entorn, especialment les de les persones més afectades per les desigualtats econòmiques i socials. 

        Keras Buti

        “Fem coses”, en romaní, és una associació que impulsa espais on compartir i construir col·lectivament coneixement: sabers i maneres de fer vinculades a un territori i a unes comunitats que articulen una cosmologia, una manera pròpia de sentir i estar en el món.

        Comunitat Activa ABD

        Espai impulsat per l’Associació Benestar i Desenvolupament, iniciativa ubicada a Collblanc-la Torrassa que combina inserció laboral, suport, acompanyament social i participació comunitària.

        GracerCoop 

        Cooperativa gestora sense ànim de lucre, amb gran experiència en el món de l’empresa, la consultoria, l’assessoria i la formació. 

        Districte7 l’Hospitalet de Llobregat

        Districte7 és una cooperativa integral adreçada a generar un mitjà de comunicació digital i cooperatiu d’informació local a la ciutat: www.districte7.cat i oferir serveis de comunicació.

        Mujeres Pa’lante Cooperativa

        Cooperativa que busca donar sortides laborals a les persones que acompanyen, a través de l’associació homònima, a més d’oferir formació en perspectiva de gènere i drets humans.

      • Entitats
        participants

        Les entitats participants estan vinculades a l’ESS i al territori, tenen veu i vot a l’Assemblea, en ratifiquen la coordinació tècnica, participen de les taules territorials i no compten amb pressupost directe assignat, sinó que tenen la possibilitat d’oferir serveis facturables des del seu camp d’especialització. Són mentores d’entitats de nova creació, coincidents amb el seu àmbit d’activitat i/o territori.

        Entitats participants a La Col·lectiva (edició 2021-2024)

        Alquímia Social SCCL

        Cooperativa que treballa les àrees d’organització i democràcia interna de l’equip, elaboració del propòsit i disseny i implementació d’estratègies, finançament i gestió econòmica, eines i tècniques de màrqueting, visibilització i dinamització de les cures.

        Calidoscoop SCCL

        Consultora per a la dinamització territorial de l’economia social, l’emprenedoria i el cooperativisme. 

        Associació CELH

        El Centre d’Estudis de l’Hospitalet és una associació cultural sense ànim de lucre que treballa en l’anàlisi i el desenvolupament de la identitat de ciutat des del punt de vista humà i cultural. Constitueix un espai de reflexió, debat, recerca i divulgació sobre la memòria i el futur de la ciutat.  

        Espai Llavors SCCL

        Llibreria cooperativa i, alhora, cooperativa de sòcies consumidores i usuàries. A través dels llibres i les activitats socials i culturals configuren un espai d’aprenentatge, de lluita i conscienciació, i de generació de comunitat al barri de Collblanc. 

        Escola Popular Keras Buti SCCL

        Cooperativa de consum agroecològica creada per menjar bé i posar la sostenibilitat de la vida al centre. Distribueixen i venen productes agroecològics i de proximitat. 

        Associació INCLUSIVXS 

        Associació que promou la llengua de signes catalana, oferint serveis de traducció per a vídeos, xerrades i emissions en directe. 

        Associació JIS ARRELS

        Associació que treballa amb i per les persones mitjançant accions i projectes socioeducatius com a eina de transformació social. Amb iniciatives d’inserció i orientació sociolaboral, de participació comunitària i TIC.

        Associació La Saboga

        La Saboga és una organització sense ànim de lucre que treballa pel medi ambient i la sostenibilitat. Aposten per la mobilitat urbana sostenible, l’ús de la bicicleta ila defensa dels vianants i del transport públic.

        Fundació Akwaba

        Organització sense afany de lucre que promou la participació i la corresponsabilitat social. Du a terme programes formatius, accions d’acollida, tasques d’orientació sociolaboral i campanyes de sensibilització. 

        Associació Intercultural Nakeramos

        Entitat multicultural i intercultural que treballa amb la comunitat gitana des de la base. Pretén afavorir la interacció de persones de diferents cultures en les activitats que proposa, per tal d’enfortir la cohesió social i les relacions en la vida quotidiana.. 

        Associació L’H EN BICI

        L’Henbici és una iniciativa que neix de les necessitats d’un grup de veïnes amants de les bicicletes i a la mateixa vegada crítiques amb el model de mobilitat actual a la ciutat. Convergeixen amb La Saboga, en la feina de  transformació del model de ciutat cap a la sostenibilitats social i ambiental. 

        Associació MUET

        Associació de dones migrants que reivindica els drets de les treballadores de la llar, lluita contra la violència masclista i contra la discriminació. Així mateix, fa acompanyament, apoderament i formacions a les dones participants en processos d’inserció laboral i emprenedoria col·laborativa. 

        Associació Mujeres Pa’lante 

        Dedicada a oferir i proporcionar suport a totes les dones en general, especialment a les dones que es troben en situació de processos migratoris sense distinció d’origen, i/o en risc d’exclusió socia en l’àmbit laboral, social, educatiu i sanitari. 

        Associació Mujeres Pa’lante 

        Dedicada a oferir i proporcionar recolzament a totes les dones en general, especialment a les dones que es troben en situació de processos migratoris sense distinció d’origen, i/o en “risc d’exclusió social” a l’àmbit laboral, social, educatiu i sanitari.

      • Ens
        locals

        Ajuntament de L’Hospitalet

        L’Ajuntament de l’Hospitalet, com a entitat local que representa 265.000 veïns i veïnes i amb reglament intern municipal de gran ciutat, col·labora i dona suport a La Col·lectiva – Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet de Llobregat.

A nivell d’àmbits de treball, l’òrgan sectorial de trobada són les taules territorials. Se’n fan tres a l’any, vinculades normalment algun dels àmbits temàtics estratègics, amb enfocament local en cada districte i/o barri, i estan obertes a la participació de tot el teixit social de la ciutat: associatiu, cooperatiu, veïnal i institucional.

L’objectiu és fer una diagnosi de les necessitats i realitats de la ciutat envers l’ESS, amb l’objectiu de detectar i construir eines compartides per impulsar iniciatives d’activitat econòmica cooperativa i de creació d’ocupació de qualitat. Les entitats s’organitzen en quatre eixos estratègics de treball:

XAC – XARXA D’ATENEUS COOPERATIUS

La Xarxa d’Ateneus Cooperatius (XAC) és l’articulació dels 14 ateneus cooperatius arreu del país, com a ecosistemes territorials que des de la col·laboració pública, cooperativa i comunitària generen emprenedoria col·lectiva, iniciatives d’ESS i de transformació social, així com llocs de treball de qualitat.

La XAC treballa mitjançant la intercooperació, la visibilització i la promoció de l’ESS, segons els principis i valors del cooperativisme.

La XAC està impulsada pel Departament d’Empresa i Treball, dins del programa d’Economia Social de la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives.

Els Ateneus Cooperatius com a programa marc d’aquesta direcció, esdevenen espais de trobada, coordinació, aprenentatge, innovació i assessorament en l’àmbit de l’economia social i cooperativa per a l’acompanyament de les persones, per a l’emprenedoria col·lectiva, i per a la creació de cooperatives i llocs de treball mitjançant un itinerari vinculat a serveis i accions. Estan vinculats a la Xarxa d’Economia Social de Catalunya i a la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària

Història

ELS ORÍGENS

El cooperativisme i l’associacionisme obrer i camperol a l’Hospitalet es remunta als anys 1872-74 quan es creen les primeres organitzacions i una cooperativa de consum. Durant l’expansió del cooperativisme dels anys 1920 – 1930 se’n crearen d’altres: Sociedad Cooperativa de Obreros (1882), Respeto Mutuo (1910), Cooperativa Obrera Torrassenca (1923), La Justa (1930), etc.

L’Hospitalet és, doncs, una de les ciutats pioneres en el cooperativisme català, lligat als moviments obrers, l’anticapitalisme i l’anarquisme. El nom del “La Col·lectiva”, que és el nom que utilitza l’ateneu cooperatiu amb la finalitat de restituir la memòria agrària de la ciutat, procedeix de les col·lectivitzacions agrícoles dels anys trenta fetes pel moviment anarquista..

Després de la col·lectivització agrícola cenetista de les terres entre 1936 i 1938, l’agrupació de camperols i propietaris van aprovar uns estatuts i un consell administratiu que convocava l’òrgan sobirà de La Col·lectiva: l’assemblea. Així, manifestava lavoluntat d’una transformació social que passés per no posar al centre el benefici econòmic, sinó un repartiment més equitatiu dels béns. De tal forma, aquesta agrupació subministrava aliments al mercat de Barcelona i l’ampliava altres destinacions, com ara Anglaterra, Bèlgica i Suïssa (centrats en carxofes, enciam i mongetes). La pèrdua de pes polític de la CNT va comportar l’inici de tota una legislació que afavoria el retorn a la privatització de la terra. Finalment, l’interès per enriquir-se a partir de l’especulació d’aliments en ple context de guerra, va marcar la fi de l’Agrícola Col·lectiva

Recuperar aquesta memòria significa apostar per altres formes d’organització properes a reflexions que actualment el sector cooperativista du a terme. La Col·lectiva s’engega per recuperar aquesta manera de fer de l’oblit i altres iniciatives que van beneficiar la comunitat de l’Hospitalet de Llobregat.

ELS DARRERS ANYS

La Generalitat de Catalunya, a traves de la nova Direcció General d’Economia Social i Cooperativa, aposta per una nova generació de polítiques públiques de promoció del cooperativisme i l’ESS, i el 2016 llença la proposta de crear 14 ateneus cooperatius arreu del país, amb finançament públic i gestionats per les xarxes cooperatives locals. La convocatòria de l’Ateneu de l’Hospitalet de Llobregat es va posar en marxa el 2017-2018..