El dia 8 d’abril es celebra el Dia del Poble Gitano. Una jornada d’orgull, memòria, reivindicació i celebració que aquest any, també a l’Hospitalet, es viu, des del confinament provocat per les mesures de seguretat davant el Covid-19. Des de La Col·lectiva, volem compartir aquesta celebració per a la qual no mancaran missatges a les xarxes socials, banderes gitanes als balcons, ni música a cada casa. ¡Sastipen thaj Mestipen!
Ens sumem al #8A, amb un reconeixement explícit cap a la cultura i la comunitat gitana, dins la qual, la cooperació a l’economia i el suport mutu, valors de l’Economia Social i Solidària, són la normalitat de cada dia.
“La nostra forma de vida i d’economia és la cooperació, sempre ha sigut així i no crec que canviï mai perquè és la nostra forma de viure. Perquè, com es diu molt per part de la gent gran: el sol surt per a tothom. Si una persona de la nostra comunitat té accés a recursos econòmics, a ingressos, aquests arriben a tota la família i/o a tota la comunitat. Mai deixarem un “gitano o gitana desmayaó o desmayá”, explica Mercedes Gómez Cortes, membre de Keras Buti i Lacho Baji Calí, la primera associació eco-feminista creada fa dos anys, la segona associació de dones gitanes de l’Hospitalet que porta 25 anys treballant. Precisament, aquesta entitat, amb la pandèmia del Coronavirus i les mesures imposades, s’ha estat bolcant en trucar família a família per oferir suport econòmic i/o d’alimentació derivat de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, que ha redirigit els recursos per a la celebració del 8 d’abril a donar resposta a les urgències dels gitanos i gitanes de Catalunya, per minvar els efectes de l’alerta sanitària. “Quan parles amb “gitanillas” amb 4 i 5 fills, i els hi expliques que podem fer-les-hi arribar alguna ajuda, són elles mateixes les que assenyalen que s’apanyen però que coneixen a altra persona que ho necessita molt més. Allà és quan veus el que és solidaritat, compromís amb la comunitat. Totes formem part d’una cooperativa solidària”, explica Mercedes Gómez.
Celebració del 8 d’abril al barri El Gornal de l’Hospitalet l’any 2018
A La Col·lectiva, tenim molt a prop aquesta filosofia vital que es respira des del naixement al poble romaní, donat que un parell de cooperatives a les quals acompanyem des de l’Ateneu, són el fruit de segles d’aquesta economia familiar, col·lectiva i cooperativa.
Aquest és el cas de Tapisseria JD SCCL, un dels projectes cooperatius acompanyats per les tècniques de La Co·lectiva. Avui, com ahir i com possiblement demà i el mes vinent, Tapisseria JD té la persiana baixada per les mesures especials de contenció del Covid-19. No va ser fàcil aixecar-la i muntar aquesta cooperativa de treball associat dedicada a la tapisseria de vehicles i nàutica. Juan Luís, Piqui, un dels socis, a banda de guitarrista és pare de quatre filles i va haver de fer molts esforços per comprar la maquinària, trobar el local i garantir el seu lloguer, aconseguir l’aportació inicial de capital… Però no només això. El gual, imprescindible per poder obrir l’activitat va tardar més del que és normal per un error administratiu del consistori en la seva tramitació. El Piqui i el seu soci, Daniel, van estar 2 mesos abonant taxes d’activitat, pagant llum, lloguer i aigua, sense poder desenvolupar la seva feina. Només una setmana abans de decretar-se el confinament, els operaris de l’Ajuntament de l’Hospitalet, van venir a rebaixar la vorera per obrir el pas del gual.
Juan Luís, Piqui, el dia que va obtenir la seva placa de gual al seu taller de tapisseria, ubicat al carrer Miquel Romeu de l’Hospitalet
Però tot i les mil i una dificultats que comporta començar qualsevol activitat econòmica i amb un horitzó compartit d’incertesa, des del passat 15 de març, Tapisseria JP té molt a celebrar avui 8 d’abril, Dia del Poble Romaní. Perquè sota la pell i les costures de cada cotxe tapissat, estan els sabers de l’avi, del besavi i de fins a cinc generacions de la seva família. Juan Luís, Piqui, va observar, sentir i practicar sota la mirada i ensenyament del seu avi, qui va aprendre també des de la comunitat, en una cadena de sabers compartits i heretats que va fer d’aquesta feina, com d’altres, la via d’ingressos de moltes famílies romanís d’èpoques passades. Segons diversa documentació, aquest ofici de tapisseria, està datat dins de la comunitat romaní des del segle XVIII. Ara, dècades després, aquest saber troba noves formes de generar economia per a la família. L’artesania i la qualitat són unes de les senyes d’identitat de Tapisseria JD per a la qual la millor campanya de marketing ha sigut el boca-orella de clients amb peticions molts diverses.
Precisament la transmissió informal de coneixements en una cooperació natural inter-generacional és part de la vida i cultura gitana. La vida passa tota al mateix temps i es narra. Tapisseria JD forma part, tanmateix, de Cultiu Coop, el Laboratori Cooperatiu de La Col·lectiva. Des d’aquí s’estava treballant per a generar un engranatge de cooperació en aquesta mateixa línia, creant un protitip d’escola d’oficis des de la vessant laboral amb beques de formació i retribucions per a joves del barri de El Gornal.
Economia circular i de proximitat
“Ara parlem de reciclatge, d’economia circular, d’economia de proximitat com si fosin conceptes moderns i alternatius”, diu Mercedes Gómez, de Lacho Bají Calí, i continua: “però, al poble gitano això ha sigut la forma de guanyar-se la vida durant generacions i generacions d’una forma natural. Els tapissers, com els avantpassats del Piqui, arreglaven cadires, mobles, paraigües, les donaven una nova vida. I a més a més, es feia casa a casa. No tenien cap taller, feien la seva feina a la porta de les cases de la clientela, estalviant desplaçaments i transport.
Alumnat de l’Escola d’Artesania de Somorrostro. (1971-1973) Fons: Arxiu Veïnal de La Mina
Aquest engranatge entre ofici, heretar habilitat i generar economia col·lectiva, no és nou. Ja als anys 70 del segle passat, al Somorrostro es van generar cooperatives d’artesania amb vinculació amb escoles taller que desenvolupaven una altra forma d’aprendre des de la pràctica, però també amb un clar pensament de generar economia des del suport mutu. Primer, des d’una associació veïnal, es va proposar el format escola-taller d’oficis, però de seguit, aquesta es va transformar en una cooperativa que permetia generar economia, a banda de compartir sabers i la transmissió de determinats oficis i coneixements en artesania per a tot el barri.
Alumnes de l’Escola d’Artesania (1971-1973) Fons: Arxiu Veïnal de La Mina
Cartell exposició de la Cooperativa Artesana Gitana Fons: Arxiu Veïnal de La Mina
De la mateixa forma, si parlem d’economia i de cooperatives al món romaní, hi ha un altre sector que té el seu propi recorregut històric fins avui dia: la venda ambulant. L’organització i gestió dels mercats ambulants de forma cooperativa possibilita aplicar valors de comunitat a l’activitat comercial i empresarial. Connectar les necessitats i recursos de les petites parts (les parades) amb el total (el mercat) per a obtenir avantatges des de lo comú. Així, l’any 2012 es va crear la cooperativa COPEFORUM que gestiona dins del seu paraigües a paradistes de diferents mercats, agilitzant els tràmits, facilitant les gestions i el pagament de taxes. Un exemple de SCCL que suposa una eina administrativa per donar forma a la realitat que es viu a cada “mercadillo”.
“Ma mare treballava a la venda ambulant. Quan s’assabentava que un “gitanillo” ho estava passant malament, el posava al seu costat a la parada, tot i vendre el mateix producte. A mi m’estranyava i li preguntava a la mare per què feia això, si suposava perdre guanys. I la seva resposta sempre era: ” No seas tan paya. El sol surt per tothom”, explica Mercedes, qui veu que la competència no és un valor de la seva comunitat i si que ho és cooperar i col·laborar de forma espontània. “Com deia abans, totes i tots formem part d’una gran cooperativa solidaria”.
Feliç dia del Poble Gitano
