L’Economia Social va partir un descens del 80% dels seus ingressos, arran la Covid-19

RESULTATS ENQUESTA COVID A L’ESS DE L’HOSPITALET 

La intercooperació serà una de les claus de futur per a la sostenibilitat de la seva activitat a l’Hospitalet de Llobregat.

La Col·lectiva, l’Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet de Llobregat, amb el suport tècnic i consultor de Pam a Pam (projecte de la XES Catalunya), al llarg del curs 2019-2020, va realitzar un seguit d’enquestes i contactes, dins d’un procés de diagnosi i mapeig de les iniciatives de l’Economia Social i Solidària del municipi. La irrupció de la pandèmia de la Covid-19 va reformular el plantejament per emmarcar com estaven afrontant la situació les entitats i cooperatives de l’Hospitalet de Llobregat.

La radiografia de l’Economia Social i Solidària (ESS) a la ciutat, es va realitzar sobre un espectre de 54 organitzacions de l’ESS identificades durant els últims 3 anys. D’aquestes, el 63% són cooperatives de treball, però també hi ha una cooperativa de consum: Keras Buti, i una integral, de treball i consum: llibreria Espai Llavors.

Les principals conseqüències de l’afectació dels efectes de la pandèmia de la Covid-19 i les mesures de seguretat sanitària derivades, han estat:

  • El descens d’un 60% als seus indicadors de producció
  • El descens d’un 80% dels seus ingressos
  • La pèrdua de clients i una suspensió de la seva activitat, per sobre del 40%

Gràfic comparat de la situació a Catalunya i a l’Hospitalet:

Com és l’Economia Social a l’Hospitalet?

Els sectors de l’ESS més significatius a la ciutat de l’Hospitalet són el sector cultural, el Tercer Sector i les entitats bolcades en temes de migracions i cures. Totes aquestes iniciatives ja patien d’unes condicions prèvies, que la crisi de la Covid-19 ha agreujat.

Per exemple, a l’àmbit cultural algunes de les constants són: la inestabilitat i precarietat laboral, l’atomització de les iniciatives i la manca de xarxes de suport i col·laboració entre entitats.

En el cas del Tercer Sector, la falta de coneixement professional entre les entitats que el formen i la falta de processos horitzontals i de suport mutu, han produït un augment de la precarietat del sector.

En el cas de l’àmbit de les migracions i cures, l’impacte ha estat més profund, donat que és un sector que es veu abocat a l’economia submergida. La crisi ha augmentat els acomiadaments intempestius, l’augment d’hores de treball, el risc laboral per la falta de mesures de precaució i de seguretat i la falta d’una organització clara sobre procediments.

Reptes de futur

Amb aquestes consideracions, La Col·lectiva, l’Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet, ha definit unes prioritats o full de ruta orientat a donar resposta col·lectiva a les necessitats detectades per les entitats de l’ESS al municipi. 

Així, entre els objectius de La Col·lectiva per un futur pròxim, serien definir que cal treballar en el sector cultural per generar un imaginari d’intercooperació que enforteixi els processos creatius col·lectius, horitzontals i de redistribució d’oportunitats de negoci i dignificar les condicions laborals.

Respecte al Tercer Sector, segons l’anàlisi realitzat, a l’Hospitalet es necessita un sector fort per oferir l’estructura i recursos adients, per tal de transformar la redistribució de la riquesa i les oportunitats i revertir les exclusions i violència institucional. Cal un replantejament del model d’atenció, fugint de l’assistencialisme que perpetua l’statu quo de la situació d’empobriment de les classes populars.

En l’àmbit de les associacions, col·lectius de treballadores o entitats que es dediquen a les cures i sobre les quals és imprescindible aplicar una mirada i descodificació respecte a la variable de la migració, cal donar suport a la creació de cooperatives de cures que puguin donar serveis amb dignitat i en condicions laborals també dignes.

A aquest enllaç, pots consultar l’informe sencer, el·laborat per La Col·lectiva i Pam a Pam. 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *