Cap a unes cures comunitàries

El Covid-19 està posant sobre la taula el com es gestionen les cures a tot el món, especialment a Espanya i a Catalunya. El que està clar és que no podem repetir el model pervers que hem tingut fins ara i que no ens ha donat resultats. Estem veient com ens cal fer canvis estructurals, polítics i socials crucials que ens facin entendre la cura de la vida com el més important.

Per una banda, l’expansió de la pandèmia del Covid-18 està visibilitzant tant la importància de les cures, essent una des les professions i feines reconegudes com a servei essencial dins del Real Decret que va regular les mesures extraordinàries pel confinament total, des del govern estatal. Però, tanmateix, està posant de manifest una clara vulneració dels drets i l’explotació que existeix cap a les tasques reproductives, amb barreres i limitacions, en accedir a les prestacions d’urgències, en moltes ocasions a causa de la llei d’estrangeria.

Aquestes vulneracions de drets humans i laborals, ja existia abans de l’estat d’alarma, però l’arribada del Covid-19 i les mesures per frenar el seu contagi, han fet emergir aquesta situació per sobre de la línia de flotació sota la qual resta sempre l’àmbit reproductiu.

Per tant, és estratègic, com a societat, repensar com enfrontem el futur de les cures, el que implica canvis estructurals, polítics i socials, que no només passen per la dignificació de les condicions laborals de les persones que cuiden, sinó per la dimensió comunitària de les cures. Aquest és el punt cabal, perquè potser, fins que no s’apliquin aquests canvis estructurals polítiques, socials i econòmics cap a una assumpció comunitària de les cures, no es regularitzaran ni dignificaran aquestes tasques.

Com començar a transformar?

A l’Hospitalet de Llobregat viuen un gran grup de persones treballadores, majoritàriament dones, que es dediquen al sector de les cures i, també a la neteja a la llar. Elles, han sigut una de les grans afectades per l’estat d’alarma del COVID-19. Moltes no han pogut tornar a treballar a les llars on estaven contractades per la por al contagi del coronavirus. Moltes ni tan sols podran demanar l’ajut posat en marxa com a mesura extraordinària, donat que es calcula que a prop d’un 30%, no tenen cap contracte.

El sector de les cures és cabdal dins de l’economia de l’Hospitalet de Llobregat, i és per això que des de La Col·lectiva, fa temps que parlem, reflexionem, posem en contacte a treballadores del sector amb l’objectiu d’aconseguir un nou marc d’activitat econòmica des dels valors cooperatius.

El passat dijous 23/04, ens van reunir de forma virtual, amb una desena d’aquestes treballadores de les cures i la neteja, i vam engegar un procés d’auto-ocupació, dins del nostre laboratori Cultiu COOP LH i des de l’impuls de l’entitat Mujeres Unidas Entre Tierras.

 

Aquesta és la nostra primera aposta a l’Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet:

Impulsar, promoure i treballar per a fer valer la importància de la forma de cooperativa com a eina per a l’autogestió i sociabilització de la feina en unes condicions justes, horitzontals, transparents. Una fórmula on la persona i les seves necessitats estiguin al centre. Des de La Col·lectiva estem convençudes que aquest canvi cap a les cooperatives de treballadores de les cures, però també de cooperatives de serveis de persones que precisen cures, és cabdal per a millorar la qualitat de vida de la gent des de la corresponsabilitat i podem portar-se a terme, a més a més, a entorns de proximitat.

Veus pel canvi estructural

D’altra banda, la nostra tècnica de La Col·lectiva, Norma Véliz Torresano, participa en aquest reportatge sobre la realitat actual de les treballadores de la llar al qual s’expliquen les casuístiques que fan que siguin: “les invisibles del sistema”.

 

Amb la mateixa mirada i reflexió, compartim també aquest podcast del programa ‘Les dones i els dies’ de Catalunya Ràdio. Una conversa amb sociòlogues, treballadores de la llar, infermeres, metgesses, mares, farmacèutiques, caixeres de supermercat que reflexionen plegades sobre si la gestió de la crisi de la Covid invisibilitza les dones i sobre com la crisi per la Covid ha demostrat la importància de les cures per superar la pandèmia.

Com a conclusió, insistim en el fet que s’han de fer polítiques pensades en el que ha de ser l’essencial per a l’ésser humà. La responsabilitat és de tots. El futur de les cures han de passar per una lògica comunitària i feminista, per poder afrontar fins i tot situacions com una pandèmia.

Si vols col·laborar, des de la XES, la Xarxa d’Economia Social i Solidària de l’Hospitalet, s’ha engegat una caixa de resistència específica per aquest col·lectiu de treballadores de la llar que, per la seva situació administrativa, es troben sense cap recurs oficial que pugui ajudar-les. També ens sumem a la crida per a formar part d’aquesta iniciativa veïnal de suport mutu a la qual participar amb el teu temps i feina.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *