Entenem la memòria com la construcció d’un relat viu que explica el nostre present. L’Hospitalet té un passat cooperativista que està latent en les memòries i el patrimoni i que volem ajudar a fer emergir en pràctiques compartides.

La agrícola col·lectiva va ser una gran cooperativa que va incloure les diverses formes de col·lectivitzacions del territoris agrícoles durant la República i la Guerra Civil. D’aquest nom, neix la identitat de l’Ateneu i dels significats que se’n derivin en l’actualitat.

El Centre d’Estudis de l’Hospitalet ens en fa un resum de la història del cooperativisme a la ciutat:

El cooperativisme fou una ideologia (amb una pràctica derivada) ben viva en la classe treballadora catalana del segle XIX i primeres dècades del segle XX. Va néixer al si del moviment obrer, com els sindicats, les mutualitats, les corals o els partits polítics republicans i d’esquerres.

La primera cooperativa de l’Hospitalet de la que tenim notícia fou creada el 1874, encara que no fou legalitzada fins dos anys més tard. Sabem que fou impulsada pels obrers que havien format les  seccions locals de l’Associació Internacional dels Treballadors, majoritàriament adscrites a la línia anarquista, després de la seva il·legalització.

Es tractava d’una cooperativa de consum, registrada com Cooperativa de los obreros. Molt probablement, a més de les funcions estrictament cooperativistes era una tapadora del sindicat ilegal·litzat. Sabem que en 1898 ja no existia, però n’hi havia una altra, la Cooperativa de Hospitalet; la seva continuadora?

Entre 1898 i 1904 foren creades 8 cooperatives. En 1904, existien a l’Hospitalet una vintena de mutualitats i cooperatives per una població que no arribava als 6.000 habitants. També sabem que moltes d’aquestes entitats desenvolupaven activitats culturals i polítiques. Constituïen, per tant, un dels principals mitjans de sociabilització de la població. L’any 1910 es va fundar El Respeto Mutuo. Els anys 1923 i 1924 se’n crearen tres més i durant la dècada de 1930 encara algunes més.

Les cooperatives del segle XX ja no procedien totes del moviment obrer i també van aparèixer algunes que eren de producció. N’hi van haver en els sectors del vidre, els materials de construcció o la recollida d’escombreries. Durant la Guerra, els grups anarquistes van valorar les cooperatives com quelcom reaccionari i les van col·lectivitzar. Fins i tot, van fer-ho per la força amb les dues cooperatives de consum més importants, El Respeto Mutuo a Santa Eulàlia i L’Avenç al Centre.

El franquisme va liquidar la major part de l’associacionisme, però també va incorporar algunes de les cooperatives als sindicats verticals. La repressió i el desenvolupament econòmic, especialment a partir de la dècada de 1960 van fer decaure aquest cooperativisme procedent del començament del segle.

L’antifranquisme va generar un altre cicle social i polític, dins del qual van sorgir diverses iniciatives d’autogestió dels serveis públics, que eren tan escassos en aquell moment, i la creació de cooperatives. Podem destacar la creació de diverses escoles, algunes de les quals encara existeixen. La crisi econòmica dels setanta també va fer que moltes empreses tanquessin, i en alguns casos els/les treballadors/es van constituir en cooperativa per continuar l’activitat.

La crisi de l’Estat del Benestar i el neoliberalisme que condemna a la pobresa a les persones aturades i bona part de les que treballen, la crisi mediambiental i la transició energètica pendent, la discriminació de les dones que no s’acaba mai, fan que l’economia social sigui en aquests moments alguna cosa més que una opció possible. Comença a ser una necessitat. El cooperativisme resorgeix como una alternativa, especialment interessant en una ciutat obrera com la nostra.

Centre d’Estudis de l’Hospitalet